Ella és qui ha d’actuar

19 mayo, 2010 en 9:44 | Publicado en Las Chimeneas | 1 comentario
Etiquetas: , , ,

El pitjor que ens pot ocórrer a la vida és  perdre les qualitats bàsiques que ens fan pertanyer a l´espècie humana. És a dir, la capacitat de pensar, de decisió, i de fer front als proplemes quotidians. A P.G., amb 42 anys, li resultava cada vegada més difícil alçar-se del llit, posar l´entrepà del seu fill o agafar el torcamans. Li parlaven els veïns i ella tenia la mirada perduda, com una sensació de dejà vu permanent. Després de més de 10 anys treballant a un hospital, havia deixat enrere la seua feina de metgessa per dedicar-se exclusivament a la llar i en qüestió de mesos començà a tindre la sensació de que les parets del seu pis l´aixafaven.

 

P.G. no muestra su rostro por miedo

– Era un infern. Em sentia completament amenaçada; no podia denunciar. Havia vist centenars de notícies a la televisió. “L´ha assassinat amb 20 punyalades. La policia havia dictat una ordre d´allunyament des de fa uns mesos per a la seua parella”.

P.G. és una de les 1008 dones que finalment es va dedicidir a acudir al Servei d´Atenció Integral a la Dona del Centre Sociocultural Plaça de Barcelona l´any passat. La seua psicòloga, que a la vegada és una de les coordinadores del centre, es mostra molt contundent davant la postura que haurien d´adoptar els mitjans de comunicació:

Parlem d´un tema amb molt, molt i molt complex. La violència de gènere hauria de tractar-se amb la mateixa cautela que el terrorisme. És terrorífic escoltar aquell afegitó tots els dies: “l´ha matat i l´assasí tenia una ordre d´allunyament”. Avui, només són notícia les dones que moren. I, evidentment, açò no ajuda gens a les que se senten amenaçades. Els mitjans de comunicació haurien de mostrar que hi ha una sortida per al maltractament, a les dones que han aconseguit superar-ho.

El camí que P.G. hagué de recórrer fou especialment llarg i frondós. Després de separar-se del seu marit, rebia amenaces de mort a sovint mitjançant missatges o trucades de telèfon. Quan la policia va aconseguir trobar l´agressor que qualificaren com “realment perillós”, emprengué un dur tractament per convertir-se de nou en una persona.

Ser autònoma, independent, lliure i reconéixer que jo tenia drets em costà una barbaritat. Més de dos anys. Aquesta convicció va fer tornar les meues ganes de viure.

Aquest servei d´atenció a la dona de la Plaça Barcelona atén les necessitats de totes les ciutadanes d´Elx. L´any 2009, la majoria de les ajudes les van demanar dones procedents de Carrús i Poeta Miguel Hernández.

De vegades, els periodistes es sorprenen quan em mostre completament orgullosa d´haver resolt cuatre casos en un any. En realitat, no saben el què signica haver salvat cuatre vides. Moltes dones no han pogut salvar-se completament. Els ha faltat treballar la seua autoestima, i açò les converteix en propenses a ser víctimes de nou – declara la professional resaltant de nou el treball psicològic-. Tots els maltractaments físics vénen acompanyats de maltractaments psicològics; la por a com actuarà l´agressor, si em pegarà o no, la indecisió el no saber com actuar… Tanmateix, el maltractament psicològic sense el físic és molt més difícil d´erradicar. De vegades vénen a aquest centre dones intentant sol·lucionar problemes de parella i, quan analitzem amb profunditat els seus casos trobem que estan sent víctimes psicològicament d´un maltractador.

Quina és la causa de la violència de gènere? Com podriem destruir-la? Aquest és el punt de vista de la psicòloga:

La causa és simplement una qüestió estructural. El pensament de que l´home és superior a la dona. Per evitar-ho, cal educar amb igualtat de gènere. Jo pense que s´està traçant un bon camí. Comença a haver més conscienciació, múltiples campanyes.

Conversando con la psicologa

Cal analitzar un factor determinant. Quines seqüeles pot ocasionar la violència domèstica en la personalitat dels xiquets que l´han viscut? Segons la professional, els models són importants, però també depenen del grau d´intel·ligència de les víctimes. Es pot copiar el model del maltractador per part del xiquet o ser propensa a sofrir la violència de gènere per part de la xiqueta. No obstant això, els nens també poden adoptar el bon model d´altres figures que no siguen els seus pares. Respecte al tema de si un maltractador té cura, la psicòloga té els seus dubtes.

Potser si se li enxampa de ben jove, si vol deixar en pau a la dona… Però aquesta forma de ser és quasi impossible d´erradicar.

Lluny d´alarmar, el que pretenen dones com P.G. és mostrar que una es pot alliberar de la gàbia en la qual està empresonada.

– El missatge que vull transmetre és que hi una sortida per a la violència de gènere. Una sortida que només està a les nostres mans.

Anuncios

1 comentario »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. […] de una cámara, mostrar a los lectores mucho más que imágenes impactantes y exclusivas. Con este reportaje acerca de la violencia de género, por ejemplo, dimos a conocer que hay una salida para el maltrato; que, gracias a la labor de […]


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.

A %d blogueros les gusta esto: